El correu electrònic és un servei d'internet, similar a un FAX, que ens permet enviar correus de forma digital a ordinadors que estan connectats a la xarxa internet.
Una adreça de correu fa referència a una bústia on arriben
missatges electrònics.
Aquesta bústia es troba en un servidor d'internet, al que haurem de connectar-nos
per consultar si hem rebut correu.
Una adreça de correu electrònic complerta té el següent aspecte: lamevabustia@nomdelservidor.com
Parts d'una adreça (d'esquerra a dreta):
Però no podem trobar qualsevol caràcter dins d'una adreça de correu.
Què pot portar una adreça de correu:
En les adreces de correu, és important saber que es diferencien majúscules de minúscules
És diferent josep@meumail.com, de Josep@meumail.com o de jOsEp@meumail.com
Sovint quan parlem d'adreces d'internet, sense especificar, ens pot portar a confusions.
Com distingim una adreça de correu electrònic d'una adreça d’una plana web?
Tot i que les dues s’escriuen amb els mateixos caràcters, es diferencien perquè una adreça de correu electrònic sempre tindrà el símbol @.
Exemple: jordi@andromines.com
Tingues en comte, també, que les adreces de planes web solen començar amb www.
Destinatari: L'adreça a qui li vols enviar el correu.
Assumpte: Una petit text, d'una línia, explicant de que va el correu.
Text: El contingut del correu.
CC: Si li vols enviar una copia del mateix correu a una altra persona.
CCO: Per enviar una copia del correu a algú, sense que ho sàpiguen els demés destinataris.
Per incloure varies adreces en un camp, les separarem amb una coma (,).
primer@correu.cat, segon@correu.cat
La nostra adreça no cal posar-la cada cop que enviem un correu, perquè sempre és la mateixa. I com que no varia, ja la guarda el programa de correu electrònic i la posa automàticament a tots els correus que enviem.
Els correus es troben ordenats en safates, igual com ho estarien en una oficina.
Safata d’entrada: On van a parar els correus
que reps.
Enviats: On es guarda
una copia dels missatges que has enviat.
Esborranys: On hi ha
els missatges que has escrit però encara no has enviat.
Paperera: On llencem els missatges eliminats.
Els missatges que rebem a la nostra bústia van a parar a la safata
d’entrada.
Si ens situem en aquesta safata veurem una llista de tots els assumptes
i els remitents dels correus que hem rebut.
Allà trobarem els missatges antics (els que ja hem llegit) i el nous,
que distingirem perquè estan amb negreta (o tenen un color diferent,
en alguns programes).
Per llegir un missatge, de la llista dels que hi ha a la safata, hem de fer
un clic sobre l'assumpte (o el nom de la persona que ens l’envia, en alguns
programes).
Respondre: Per respondre a la persona que ens envia el correu.
Respondre a tots: Per respondre també
a tots aquells que han rebut el correu.
Reenviar: Per reenviar el contingut del correu a una altra
persona.
Eliminar: Per esborrar el correu.
Altres possibilitats son:
Moure de carpeta: Per moure el correu a una altra safata.
Marcar com a no desitjat: per identificar-lo com a spam.
Quant fem clic sobre el botó de respondre, el programa de correu genera
automàticament un correu dirigit a l'adreça origen del missatge
que volem respondre. I amb el mateix assumpte precedit de "Re: ",
per indicar que es tracta d'una resposta. (tanmateix, podem modificar l'assumbte
al nostre gust).
En el text del missatge s'inclou el text original, perquè en poguem fer
la rèplica, però precedit d'un marcador, per indicar que es tracta
d'una citació del text original. D'aquesta manera podem intercalar les
nostres rèpliques entre el text del correu original, i es diferencien
les dues parts (la d'origen, i la nostra resposta).
Si anem a la safata d'entrada, veurem que el correu original, presenta una marca que indica que l'hem contestat. (normalment una fletxa)
Quan re-enviem, el programa de correu ens haurà de demanar el destinatari.
I conservarà l'assumpte del correu, precedit de "Rv:" per indicar
que es tracta d'un re-enviament. (tot i això l'assumbte es pot modificar
al nostre gust).
En la part del text trobarem el text amb una marca a l'esquerra, que ens indica
que es tracta d'una cita. Per diferenciar-lo dels apunts que nosaltres en puguem
fer, sobre el text original.
Si mirem a la safata d'entrada, veurem que els correus que hem re-enviat presenten una marca per identificar-los.
En respondre o reenviar correus, elimineu la part citada del correu original que caregui d'interès. Deixant només aquella part a la que fa referència la nostra resposta.
Hem d'anar a la opció Nou missatge i omplir els camps corresponents (adreça del destinatari, asumpte del correu, text del correu...)
En acabar fem clic al botó d'enviar.
Altres opcions a l'hora d'enviar correus son:
El correu electrònic ens permet d'adjuntar fitxers als missatges
que enviem (fotografies, altres documents ja escrits, vídeos, etc...)
Per fer-ho cal seleccionar l'opció d'adjuntar fitxers i anar
a buscar pel disc l'ubicació on es troba el fitxer que volem adjuntar.
Quan arribi al receptor, aquest veurà el text del correu i un arxiu adjunt.
Per indicar que un missatge de correu porta un fitxer adjunt, en el misatge apareixerà un clip. 
És possible afegir una signatura pregravada per inserir automàticament en el peu de tots els missatges que enviem.
Pots anar al menú:
i marcar la casella d'adjunta aquesta signatura.
Naturalment, necessites tenir en algun lloc de l'ordinador un petit fitxer de text pla (ASCII) amb el contingut de la signatura que vols adjuntar. La mateixa aplicació et permet navegar pels directoris. És preferible que tinguis el fitxers al mateix directori que les teves dades de correu.
Si vols que els clients de correu et reconeguin les últimes línies
de text com a "signatura" cal que la primera línia estigui
formada per dos guionets seguits d'un espai (que resulta invisible) abans
del
--
Primera línia
Segona línia
També es recomana que la signatura no tingui més de 5 línies, i no més de 60 caràcters d'ample per línia, per evitar problemes amb alguns programes de correu.
D'aquesta manera els lectors de correu més avançats, poden identificar on acaba el text i comença la signatura, i ens la mostraran amb un format diferent de la resta del text del missatge de correu.
Un cop hem definit la signatura, tots el correus sortints portaran el text predefinit a les últimes linies del missatge.
En crear un nou correu, podrem observar com al final del camp de text hi apareixen les línies de la signatura que hem predefinit.
La signatura forma part del text del correu. Si volem que un determinat correu s'envii sense signatura només cal que eliminem les últimes línies del correu que la contenen.
Podem gestionar les adreces dels nostres contactes, d'igual forma com ho fem amb una agenda telefònica del nostre telèfon mòvil. En que per trucar una persona no cerquem el seu número telefónic sinó que la cerquem pel nom.
Per poder fer-ho caldrà que omplim una fitxa amb les dades de cada un dels contactes que volgem tenir a l'agenda (com fem també amb els telèfons móvils).
D'aquesta manera quan volguem enviar un correu a algú, només caldrà que introduim el seu nom, sense necesitat de que ens calgui recordar-nos de la seva adreça de correu electrònic.
Si hem d'enviar habitualment missatges a un grup de contactes format sempre per les mateixes persones, podem incloure'ls tots en una llista, de manera que posant com a destinatari del correu el nom de la llista, ja s'incloguin tots els contactes que la formen.
Per poder fer això caldra que creem una llista de correus, on desprès anirem afegint tots els correus dels contactes que formaràn part de la llista.
El programa de correu ens permet destacar certs missatges sobre la resta.
Podem organitzar el nostre correu en carpetes, per tal d'agrupar correus d'una mateixa temàtica.
Per exemple, ens pot interesar tenir tots els correus que ens arriben del banc en una carpeta a vanda que anomenarem "conta bancaria".
Els programes de correu electrònic ens permeten de filtrar amb certes regles els correus entrants, per poder classificar-los.
Per fer això caldrà definir uns patrons que el programa cercarà
en certes parts del correu per tal d'identificar si compleix els criteris de
classificació.
Per exemple; que el text inclogui una determinada paraula, que estigui enviat
per un remitent determinat, que contingui un determinat assumpte, etc.
Quan es detecti que un correu entrant compleix una determinada condició
podem determinar quina acció caldrà fer amb ell.
Podem, per exemple, fer que s'ens mostri d'un altre color, moure'l a una carpeta
determinada, eliminar-lo, etc.
Exemples típics de filtres serien:
Fer que els missatges que continguin la paraula "viagra" al text es llencin automàticament a la paperera. Perquè sera propaganda que no ens cal llegir.
Si el text conté "viagra" llavors enviar a: paperera
O fer que els missages que venen d'una adreça "@lakaixa.cat" es mostrin en color vermell. Perque serà informació que voldrem veure destacada entre tots els correus que ens arribin.
Si el remitent conté "@lakaixa.cat" llavors resaltar l'assumpte de color: vermell
D'aquesta manera podem destriar automáticament tots els correus que rebem.
Quant enviem un correu podem definir-ne la prioritat.
Si no indiquem el contrari la prioritat es normal, però si es tracta
d'un correu important, podem definir-hi una prioritat alta. Això farà
que la persona que rep el correu se li mostri d'una manera més destacada.
Normalment amb un signe d'exclamació (!) davant de l'assumpte, quan vegem
la llista de la carpeta de missatges.
En la finestra de redacció de missatges:
Al igual que en el correu ordinari podem enviar el correu d'una forma especial perquè s'ens indiqui que ha arribat correctament.
Podem demanar dos tipus d'acusament de rebuda:
En el primer cas s'ens indica que el correu ha arribat, però no que l'hagin
llegit.
En el segon cas, el programa de correu li demanarà a l'usuari si vol
enviar l'acusament de lectura quant obri el nostre correu. I aquest decideix
si vol o no fer-ho.
En ambdós casos el fet de que l'acús de rebuda funcioni està subjecte a que els servidors de correu i els programes clients de correu suportin aquesta tecnologia.
Així doncs; pot ser que el correu hagi arribat correctament, i s'hagi llegit pel destinatari, però que no rebem cap tipus de confirmació tot i haver-la demanat.
Thunderbird també ens permet definir "Sol·licitar confirmació de lectura" per part del destinatari.
En la finestra de redacció de missatges:
En rebre el missatge el destinatri del correu electrònic se li mostrarà que "S'ha sol·licitat acusament de rebuda" i li permetrà enviar-lo, o cancelar-ho.
És important anar eliminant els correus que no ens interessin perquè no ens ocupin espai al disc.
Els correus que eliminem pasen a la carpeta de la paperera, d'on els podem tornar a recuperar.
A la paperera, però, continuen ocupant espai. Així que es recomanable buidar la paperera de tant en tant.
En programes que emmagatzemen el correu en local (al nostre ordinador i no a internet) com es el cas de Thunderbird, tot i haver esborrat els missatges els forats que deixen en els fitxers de dades de les carpetes de missatges continuen ocupant espai.
És per això que de tant en tant cal compactar les carpetes.
Tenir el correu net ens facilitarà la feina i n'augmentarem el rendiment.
Creative Commons (CC) 2007-2012 Jorði ßarreða · Revisió 4.021
|
|
