Què és

El correu electrònic és un servei d'internet, similar a un FAX, que ens permet enviar correus de forma digital a ordinadors que estan connectats a la xarxa internet.

Una adreça de correu fa referència a una bústia on arriben missatges electrònics.
Aquesta bústia es troba en un servidor d'internet, al que haurem de connectar-nos per consultar si hem rebut correu.

Com són les adreces de correu

Format

Una adreça de correu electrònic complerta té el següent aspecte: lamevabustia@nomdelservidor.com

Parts d'una adreça (d'esquerra a dreta):

  1. El nom de la bústia
  2. Arroba (per separar)
  3. El nom del servidor on es troba la bústia (nom de l'ordinador punt domini)

Caràcters

Però no podem trobar qualsevol caràcter dins d'una adreça de correu.

Què pot portar una adreça de correu:

Què no pot portar:

 

En les adreces de correu, és important saber que es diferencien majúscules de minúscules

És diferent josepmaria@meumail.com, de Josepmaria@meumail.com, de josepMaria@meumail.com o de JosepMaria@meumail.com

És per això que normalment s'escriuen sempre en minúscules. Tant mateix sempre les escriurem com les vegem escrites.


Cal no confondre una adreça d'una plana web amb una adreça de correu electrònic!

Sovint quan parlem d'adreces d'internet, sense especificar, ens pot portar a confusions.

Com distingim una adreça de correu electrònic d'una adreça d’una plana web?

Tot i que les dues s’escriuen amb els mateixos caràcters, es diferencien perquè una adreça de correu electrònic sempre tindrà el símbol @.

Exemple: jordi@andromines.com

Tingues en comte, també, que les adreces de planes web solen començar amb www.

Camps d’un correu

Camps bàsics

Destinatari: L'adreça a qui li vols enviar el correu.

Assumpte: Una petit text, d'una línia, explicant de que va el correu.

Text: El contingut del correu.

Altres camps

CC: Si li vols enviar una copia del mateix correu a una altra persona.

CCO: Per enviar una copia del correu a algú, sense que ho sàpiguen els demés destinataris.

Per incloure varies adreces en un camp, les separarem amb una coma (,).

primer@correu.cat, segon@correu.cat

La nostra adreça no cal posar-la cada cop que enviem un correu, perquè sempre és la mateixa. I com que no varia, ja la guarda el programa de correu electrònic i la posa automàticament a tots els correus que enviem.

Carpetes de missatges

Els correus es troben ordenats en safates, igual com ho estarien en una oficina.


Safata d’entrada: On van a parar els correus que reps.

Enviats: On es guarda una copia dels missatges que has enviat.

Esborranys: On hi ha els missatges que has escrit però encara no has enviat.

Paperera: On llencem els missatges eliminats.

Quan seleccionem una safata veurem un llistat dels assumptes dels missatges que conté.
Fent un clic a l'assumpte podem veure el contingut del missatge.

Treballant amb el correu

Per llegir el correu:

Els missatges que rebem a la nostra bústia van a parar a la safata d’entrada.
Si ens situem en aquesta safata veurem una llista de tots els assumptes i els remitents dels correus que hem rebut.
Allà trobarem els missatges antics (els que ja hem llegit) i el nous, que distingirem perquè estan amb negreta (o tenen un color diferent, en alguns programes).
Per llegir un missatge, de la llista dels que hi ha a la safata, hem de fer un clic sobre l'assumpte (o el nom de la persona que ens l’envia, en alguns programes).

Una vegada hàgim obert el missatge, podrem fer les següents accions:

Respondre: Per respondre a la persona que ens envia el correu.
Respondre a tots: Per respondre també a tots aquells que han rebut copia del correu.
Re-enviar: Per re-enviar el contingut del correu a una altra persona.
Eliminar: Per esborrar el correu.

Altres possibilitats son:
Moure de carpeta: Per moure el correu a una altra safata.
Marcar com a no desitjat: per identificar-lo com a spam.

Al respondre:

Quant fem clic sobre el botó de respondre, el programa de correu genera automàticament un correu dirigit a l'adreça origen del missatge que volem respondre. I amb el mateix assumpte precedit de "Re: ", per indicar que es tracta d'una resposta. (tanmateix, podem modificar l'assumpte al nostre gust).
En el text del missatge s'inclou el text original, perquè en puguem fer la rèplica, però precedit d'un marcador, per indicar que es tracta d'una citació del text original. D'aquesta manera podem intercalar les nostres rèpliques entre el text del correu original, i es diferencien les dues parts (la d'origen, i la nostra resposta).

Un cop enviat el correu de resposta:

Si anem a la safata d'entrada, veurem que el correu original, presenta una marca que indica que l'hem contestat. (normalment una fletxa)

Al re-enviar:

Quan re-enviem, el programa de correu ens haurà de demanar el destinatari. I conservarà l'assumpte del correu, precedit de "Rv:" per indicar que es tracta d'un re-enviament. (tot i això l'assumpte es pot modificar al nostre gust).
En la part del text trobarem el text amb una marca a l'esquerra, que ens indica que es tracta d'una cita. Per diferenciar-lo dels apunts que nosaltres en puguem fer, sobre el text original.

Un cop re-enviat el correu:

Si mirem a la safata d'entrada, veurem que els correus que hem re-enviat presenten una marca per identificar-los.

En respondre o re-enviar correus, elimineu la part citada del correu original que carregui d'interès. Deixant només aquella part a la que fa referència la nostra resposta.

A l'eliminar:

Quan esborrem un correu aquest va a la paperera d'on el podrem recuperar més tard, si així ho desitgem.
Compte, però, perquè alguns programes de correu esborren automàticament els missatges que porten més de trenta dies (o un cert període de temps) a la paperera, per tal de que no s'hi acumulin grans quantitats. Un cop el missatge s'elimina de la paperera ja no el podrem tornar a recuperar.

Per redactar un correu:

Hem d'anar a la opció Nou missatge i omplir els camps corresponents (adreça del destinatari, assumpte del correu, text del correu...)

En acabar fem clic al botó d'enviar.
O al de desar si volem desar-lo a la safata d'esborranys per enviar-lo més tard.


Altres opcions a l'hora d'enviar correus son:

Adjuntar fitxers

El correu electrònic ens permet d'adjuntar fitxers als missatges que enviem (fotografies, altres documents ja escrits, vídeos, etc...)
Per fer-ho cal seleccionar l'opció d'adjuntar fitxers i anar a buscar pel disc la ubicació on es troba el fitxer que volem adjuntar.
Quan arribi al receptor, aquest veurà el text del correu i un arxiu adjunt.

Per indicar que un missatge de correu porta un fitxer adjunt, en el missatge apareixerà un clip.

Afegir una signatura

És possible afegir una signatura pregravada per inserir automàticament en el peu de tots els missatges que enviem.

Pots anar al menú:

Eines > Paràmetres dels comptes...

i marcar la casella d'adjunta aquesta signatura.

Naturalment, necessites tenir en algun lloc de l'ordinador un petit fitxer de text pla (ASCII) amb el contingut de la signatura que vols adjuntar. La mateixa aplicació et permet navegar pels directoris. És preferible que tinguis el fitxers al mateix directori que les teves dades de correu.

 

Si vols que els clients de correu et reconeguin les últimes línies de text com a "signatura" cal que la primera línia estigui formada per dos guionets seguits d'un espai (que resulta invisible) abans del retorn de carro.

-- 
Joan Margalef i Masip
Director Tècnic

També es recomana que la signatura no tingui més de 5 línies, i no més de 60 caràcters d'ample per línia, per evitar problemes amb alguns programes de correu.

D'aquesta manera els lectors de correu més avançats, poden identificar on acaba el text i comença la signatura, i ens la mostraran amb un format diferent de la resta del text del missatge de correu.

Un cop hem definit la signatura, tots el correus sortints portaran el text predefinit a les últimes línies del missatge.

En crear un nou correu, podrem observar com al final del camp de text hi apareixen les línies de la signatura que hem predefinit.

La signatura forma part del text del correu. Si volem que un determinat correu s'envii sense signatura només cal que eliminem les últimes línies del correu que la contenen.

Organitzar les adreces

Llibreta d'adreces

Podem gestionar les adreces dels nostres contactes, d'igual forma com ho fem amb una agenda telefònica del nostre telèfon mòbil. En que per trucar una persona no cerquem el seu número telefònic sinó que la cerquem pel nom.

Per poder fer-ho caldrà que omplim una fitxa amb les dades de cada un dels contactes que vulgem tenir a l'agenda (com fem també amb els telèfons mòbils).
D'aquesta manera quan vulguem enviar un correu a algú, només caldrà que introduïm el seu nom, sense necessitat de que ens calgui recordar-nos de la seva adreça de correu electrònic.

Llistes de contactes

Si hem d'enviar habitualment missatges a un grup de contactes format sempre per les mateixes persones, podem incloure'ls tots en una llista, de manera que posant com a destinatari del correu el nom de la llista, ja s'incloguin tots els contactes que la formen.

Per poder fer això caldrà que creem una llista de correus, on desprès anirem afegint tots els correus dels contactes que formaran part de la llista.

Organitzar els missatges

Destacar missatges

El programa de correu ens permet destacar certs missatges sobre la resta.

Carpetes

Podem organitzar el nostre correu en carpetes, per tal d'agrupar correus d'una mateixa temàtica.

Per exemple, ens pot interessar tenir tots els correus que ens arriben del banc en una carpeta a banda que anomenarem "conta bancaria".

Filtres de correu

Els programes de correu electrònic ens permeten de filtrar amb certes regles els correus entrants, per poder classificar-los.

Per fer això caldrà definir uns patrons que el programa cercarà en certes parts del correu per tal d'identificar si compleix els criteris de classificació.
Per exemple; que el text inclogui una determinada paraula, que estigui enviat per un remitent determinat, que contingui un determinat assumpte, etc.

Quan es detecti que un correu entrant compleix una determinada condició podem determinar quina acció caldrà fer amb ell.
Podem, per exemple, fer que s'ens mostri d'un altre color, moure'l a una carpeta determinada, eliminar-lo, etc.

Exemples típics de filtres serien:

Fer que els missatges que continguin la paraula "viagra" al text es llencin automàticament a la paperera. Perquè serà propaganda que no ens cal llegir.

Si el text conté "viagra" llavors enviar a: paperera

O fer que els missatges que venen d'una adreça "@lakaixa.cat" es mostrin en color vermell. Perquè serà informació que voldrem veure destacada entre tots els correus que ens arribin.

Si el remitent conté "@lakaixa.cat" llavors ressaltar l'assumpte de color: vermell

D'aquesta manera podem destriar automàticament tots els correus que rebem.

Opcions de l'enviament

Definir prioritat del correu

Quant enviem un correu podem definir-ne la prioritat.
Si no indiquem el contrari la prioritat es normal, però si es tracta d'un correu important, podem definir-hi una prioritat alta. Això farà que la persona que rep el correu se li mostri d'una manera més destacada.
Normalment amb un signe d'exclamació (!) davant de l'assumpte, quan vegem la llista de la carpeta de missatges.

En la finestra de redacció de missatges: Opcions > Prioritat

Demanar acusament de rebuda

Al igual que en el correu ordinari podem enviar el correu d'una forma especial perquè s'ens indiqui que ha arribat correctament.

Podem demanar dos tipus d'acusament de rebuda:

Confirmació de recepció
Perquè el servidor de correu del destinatari (l'ordinador on hi ha les bústies) ens indiqui que ha arribat el teu correu.
Confirmació de lectura
Perquè quant l'usuari llegeixi el nostre correu, ens indique que ha obert el correu que nosaltres li hem enviat.

En el primer cas s'ens indica que el correu ha arribat, però no que l'hagin llegit.
En el segon cas, el programa de correu li demanarà a l'usuari si vol enviar l'acusament de lectura quant obri el nostre correu. I aquest decideix si vol o no fer-ho.

En ambdós casos el fet de que l'acús de rebuda funcioni està subjecte a que els servidors de correu i els programes clients de correu suportin aquesta tecnologia.

Així doncs; pot ser que el correu hagi arribat correctament, i s'hagi llegit pel destinatari, però que no rebem cap tipus de confirmació tot i haver-la demanat.

Thunderbird també ens permet definir "Sol·licitar confirmació de lectura" per part del destinatari.
En la finestra de redacció de missatges: Opcions > Confirmació de recepció

En rebre el missatge el destinatari del correu electrònic se li mostrarà que "S'ha sol·licitat acusament de rebuda" i li permetrà enviar-lo, o cancel·lar-ho.

Manteniment

És important anar eliminant els correus que no ens interessin perquè no ens ocupin espai al disc.

Els correus que eliminem passen a la carpeta de la paperera, d'on els podem tornar a recuperar.

A la paperera, però, continuen ocupant espai. Així que es recomanable buidar la paperera de tant en tant.
Alguns sistemes de correu tenen un període màxim en que mantenen els correus a la paperera (normalment de 30 dies), passat aquest temps esborren el missatge de la paperera automàticament perquè no segueixi ocupant espai, i evitar-nos així la tasac de buidar de tant en tant la paperera.

En programes que emmagatzemen el correu en local (al nostre ordinador i no a internet) com es el cas de Thunderbird, tot i haver esborrat els missatges els forats que deixen en els fitxers de dades de les carpetes de missatges continuen ocupant espai.
És per això que de tant en tant cal compactar les carpetes.

Tenir el correu net ens facilitarà la feina a l'hora de trobar missatges antics i augmentarem el rendiment del programa de correu.