La carcassa és el lloc que alberga les peces internes que té l’ordinador. Dins, inclou la font d’alimentació normalment de 300W (però les hi ha de potència superior, de 350W o 400W), que proporciona dues tensions diferents, una per a mantenir els components electrònics (5V), i altra per als mecànics (12V).
La carcassa inclou a més un petit altaveu; en la part davantera de la carcassa se situen els testimonis d’encès i lectura del disc dur, i els buits per a les unitats de disc flexible (de” 3 ½), les unitats de CD-ROM o altres dispositius d’emmagatzematge (gravadores de CD, DVD, ZIP, etc). En la part del darrere de la carcassa es localitzen les connexions del cable d'alimentació, els buits per als ports, teclat, ratolí i USB, així com una sèrie de ranures tapades amb làmines metàl·liques per als ports de les targetes.
Quant mes gran sigui la carcassa (fig.3), major és el nombre de dispositius que pot albergar. Un detall important en les carcasses actuals és assegurar-se que disposen de connectors USB i d'àudio frontals que faciliten l'ús esporàdic d'altres dispositius (joystich, càmera de fotos o vídeo digital, auriculars, etc).
És l'autèntic cervell de l'ordinador, consisteix en una sèrie de circuits integrats d'un altíssim grau d'integració, que conté la Unitat Aritmètic Lògica (ALU) i la Unitat de Control (CU). Del microprocessador depèn en gran mesura la velocitat del PC, encara que no de manera exclusiva, per això és important que la resta de components es triïn d'acord amb les prestacions del microprocessador. La velocitat del processador es mesura en Mhz o Ghz, i el seu valor normalment apareix indicat en el nom, precedit per la designació del model (ej: Intel Pentium IV 2.8, indica que és un processador Pentium de tipus 4 que funciona a 2.8 Ghz).
Avui dia existeixen dos fabricants principals de microprocessadors que són Intel i AMD, les dues marques ofereixen unes prestacions similars. Algunes de les denominacions amb les quals es comercialitzen els microprocessadors són:
Intel: Pentium IV, Celeron, Centrino, M, Xeon, etc. (fig. 4)
AMD: K7 Athlon MP, Athlon XP, Athlon 64, Duron, Turion, etc. (fig. 5)
És l'element principal de l'ordinador. Està constituïda per un suport replet de circuits impresos, i poden distingir-se els següents components bàsics:
L'únic estàndard actual de placa és el tipus ATX. A l'hora d'adquirir la placa és interessant comprar una que ens permeti el major nombre de combinacions a l'hora d'instal·lar dispositius, també cal tenir en compte el nombre de bancs de memòria principal que disposen.
La majoria del programari multimèdia i Windows XP funcionen de forma òptima per sobre dels 256 MB de memòria principal (RAM).
Podem trobar diversos tipus de dimms de memòria principal (RAM).
El de 168 contactes (no recomanable per que treballa a una freqüència de tan sol 133MHz), els moderns DDR (de fins a 333MHz) o els rimm (de 800MHz).
Són discos rígids que serveixen per a emmagatzemar una quantitat massiva d'informació, amb la característica de ser regravable. Actualment trobem dos tipus fonamentals de discos durs:
Els discos actuals funcionen a una velocitat de 7200 rpm (revolucions per minut) i amb unes taxes de transferència que arriben als 100MB per segon segons l’estàndar ATA100.
Les capacitats van des dels 40 GB dels ordinadors portàtils fins el 300 GB i fins i tot més dels ordinadors personals de sobretaula.
La velocitat de les connexions USB tipus 2.0 que incorporen la majoria d’ordinadors actuals ha afavorit que les unitats de disc dur externes de gran capacitat tinguin cada vegada més presència al mercat, constituint una forma ràpida de poder transportar enormes quantitats d’informació d’un ordinador a l’altre.
Unitats de disc flexible (FDD – Disqueteres)
Són dispositius intercanviables d'emmagatzematge en suport magnètic que poden regravar-se, es denomina Floppy Disk (disc de” 3 ½). La seva capacitat d'emmagatzematge és de 1,44 MB. Aquest dispositiu està en vies d'extinció a causa del ús de CD, DVD regravables i l'aparició de memòries flash, que superen amb diferència la capacitat d'emmagatzematge del Floppy Disk.
Unitats òptiques (CD-ROM, DVD)
Un CDROM normal té una capacitat de 650 MB o 74 minuts de música amb qualitat digital. Altres discos CD ofereixen 80 minuts d'àudio i 700MB, i fins i tot existeixen de 90 minuts i 800MB, o de 100 minuts i 875MB.
Controla les funcions relacionades amb el monitor i amb la representació d'imatges en el mateix. Aquest tipus de targetes conta amb una memòria RAM pròpia, la VRAM, que emmagatzema la informació gràfica que es mostrarà en el monitor. Les targetes modernes integren microprocessadors acceleradors que ajuden al microprocessador principal del PC a gestionar la informació gràfica, el que millora el rendiment i fent que sigui més ràpida i de major qualitat. Aquestes targetes es connecten a un tipus de port d'alta velocitat i amb molt ample de banda com él l'AGP que avui dia suporta l'especificació 8x. Darrerament ha aparegunt un altre tipus de port que encara dóna més potència a les modernes targetes, el PCI-EXPRESS.
Els estàndards depenent la seva resolució són:
Igual que existeixen diverses resolucions possibles, també pot visualitzar-se un nombre distint de colors: 16 colors, 256 colors, color d'alta densitat (16 bits o 65.536 colors) i color real (24 bits o 32 bits més de 16 milions de colors).
En els últims anys han aparegut les targetes acceleradores de gràfics 3D, en aquestes targetes acceleradores és important que estiguin perfectament configurades i que disposin dels controladors o drivers més actualitzats perquè no sorgeixin problemes de reconeixement per part del sistema o que aquesta targeta funcioni per sota de les seves capacitats.
Està dissenyada per permetre la reproducció de so, la gravació del mateix, el reconeixement de veu o la composició musicalal PC.
La qualitat a una targeta de so depèn de diferents factors, les característiques principals que s’han d’analitzar a la hora de triar son:
Les targetes de so 3D surround actuals permeten la connexió de sistemes d’altaveus múltiples, amb subwoofer i satèl·lits.
Sintonitzadora de TV i Capturadora de vídeo
La capturadora de vídeo és similar a les targetes de so i permeten captar imatges de fonts de vídeo per a la seva posterior edició. D'altra banda, la sintonitzadora de TV està creada per a la recepció de senyal de TV, o de TV i FM. Gairebé totes les targetes sintonitzadores de TV són a més capturadores, de manera que possibiliten la digitalització de fonts de vídeo externes.
És un dispositiu la funció del qual és connectar diversos ordinadors formant una xarxa, el que permet la transferència de dades entre ells i compartir programes o recursos. Habitualment es parla d'ells com adaptadors de xarxa o targetes Ethernet, i disposen de connectors tipus RJ45 (com els de telèfon, però majors i amb més fils).
La característica principal del ratolí és que pot detectar un moviment realitzat per l'usuari, i traduir-lo en una posició al monitor. Aquestes posicions estan associades a tasques o accions concretes, com obrir un arxiu, desplegar un menú, etc.
Disposa de botons (dos o tres) que serveixen per a la introducció de dades, execució de tasques o accions, etc. També és habitual que tinguin una rodeta de scroll, que entre altres coses, evita haver d'utilitzar la barra de desplaçament vertical. Mitjançant el programari del ratolí es pot configurar, de manera que es poden adaptar a persones esquerranes, variar la forma i la grandària del punter, la seva velocitat de desplaçament, etc.
El ratolí es connecta generalment a un mini-DIN específic o a un port USB. També existeixen models sense fil, en els quals la transmissió és a través d'infrarojos.
Trobem 4 tipus de ratolins depenent de la manera que detecten els moviments:
És un perifèric d'entrada d'aspecte similar a una màquina d'escriure convencional. Els teclats estàndards són de tipus expandit, que tenien 101 o 102 tecles fins que es van afegir noves tecles especials, per a Windows o altres utilitats. En l'actualitat, per tant, l'habitual és que siguin 105 o més tecles.
Pel que fa al tipus de tecles tenim 2 tipus principals: membrana i mecànics. Els últims són de millor qualitat encara que també hi ha gent que els troba massa sorollosos.
Generalment, es connecta a l'ordinador mitjançant una presa especial amb sortida mini-DIN, encara que també els hi ha sense fil (la connexió es fa mitjançant infrarojos) amb connexió per a port USB.
És el perifèric de sortida per excel·lència. Té diferents resolucions que depenen en gran mesura de la targeta gràfica. Donada la relació entre monitor i targeta gràfica, hem d'assegurar-nos que tinguin un nivell de qualitat similar.
Les característiques més destacables dels monitors són:
Serveixen per a reproduir el so generat per la targeta de so, pel que la qualitat del mateix dependrà de la qualitat de la targeta.
Els altaveus moderns ja disposen d'amplificador propi, els més avançats incorporen a més equalitzador i tecnologia 3D o envolvent (surround)
És un dels dispositius i sortida més coneguts i habituals. Permet obtenir una impressió dels textos o imatges emmagatzemats en l'ordinador, bé sigui en blanc i negre o color, depenent del model. Disposen d'una memòria denominada búfer, que emmagatzema temporalment les dades enviades des de l'ordinador, abans que siguin bolcats en la impressora. Incorporen també un processador que transforma la informació rebuda en mapa de bits o en fonts d'impressió.
Existeixen diversos tipus d'impressores. Alguns sistemes antics, com el de margarida, estan en desús, uns altres com el d'agulles o el tèrmic encara s'utilitzen freqüentment, però en casos molt concrets (ex: caixers automàtics). Les impressores més corrents en l'actualitat són les d'injecció de tinta i les làser.
Les primeres són més lentes i arriben a resolucions menors, però són més barates; les segones ofereixen les màximes prestacions i funcionen d'una manera similar a una fotocopiadora.
A més d'aquests aspectes, convé tenir en compte altres característiques:
És un perifèric d'entrada que serveix per a capturar una imatge impresa i transformar-la en un fitxer digital que pugui ser editat o manipulat en un ordinador. Alguns escàners tenen una targeta controladora pròpia. No obstant això, en general, es connecten a través del port paral·lel (igual que la impressora) o al port USB.
La qualitat d'un escàner depèn de la resolució òptica que permeti, que va normalment dels 100 als 1.200 punts per polzada, avui dia existeixen models d'alta qualitat que la resolució supera els 3.000 ppp. També és important el sensor CCD i el nombre de pinzells de mostreig que contingui. Aquesta característica, denominada "profunditat de color", pot ser de 36 bits, 48 bits, etc.
Existeixen diversos tipus d'escàner:
És un dispositiu similar a les càmeres de vídeo convencionals. Serveixen per a capturar imatges fixes o en moviment i el seu ús principal és per a vídeo conferències en Internet. El port de connexió al PC és el USB, encara que alguns models poden connectar-se a una targeta capturadora de vídeo. Aquests dispositius utilitzen sensors CCD, similars als d'una càmera de vídeo, i admeten normalment els formats d'imatge PAL i NTSC
Dispositiu encarregat de convertir el senyal analògic del telèfon a senyal digital comprensible per l’ordinador i viceversa, per tal de poder connectar-nos a xarxes com Internet.
N’hi ha de dos tipus: intern (dins del pc) i extern (fora de l’ordinador). Els interns van connectats a un port PCI i són més difícils de configurar. També s’anomenen winmodem perquè només funcionen amb windows. En canvi, els externs, són més fàcil de configurar, van connectats a ports sèrie o USB i acostumen a ser compatibles també amb altres sistemes operatius que no siguin de Microsoft.
La velocitat de treball es mesura en bps (Bits per segon). Els més habitual són 56 Kbps (kilo bits per segon).
Els mòdems de XTB (xarxa telefònica bàsica) pràcticament estan en desús amb l’èxit de l’ADSL, i els mòdems actuals són mòdems USB ADSL que treballen més eficientment donades les característiques d'aquest tipus de connexió.
El router (enrutador o encaminador) és un dispositiu maquinari d'interconnexió de xarxes d'ordinadors. El router pren decisions lògiques pel que fa a la millor ruta per a l'enviament de dades a través d'una xarxa, els routers també tenen l'habilitat de filtrar tràfic, entrant o sortint, basada en les adreces de IP de remitent i receptors, i també, actuen com policia caminera, deixant que solament màquines autoritzades transmetin dades a la xarxa, mantenint la seguretat i privadesa de la informació.
Habitualment els usuaris domèstics els fan servir per interconnectar entre si ordinadors per formar una xarxa i per sortir a Internet de forma simultània. Són una alternativa més seriosa, fiable, configurable i segura que els mòdems.
Trobem 2 tipus genèrics de routers tenint en compte la forma com es connecten amb el PC:
És el dispositiu que permet unir els diferents elements d'una xarxa sense fils (WI-FI) entre si i/o amb una xarxa cablejada tradicional de tipus ethernet per exemple. El punt d'accés forma part fonamental en qualsevol xarxa sense fils, ja que permet que els diferents ordinadors amb connexió sense fils es comuniquin amb els equips cablejats com impressores, router adsl, cable mòdem, PC, etc.
El dispositiu a més de punt d'accés també és capaç de funcionar com repetidor, com pont (bridge) entre dues xarxes i com adaptador de xarxa sense fils per a qualsevol dispositiu amb connexió ethernet.
Són dispositius que emeten en una franja de radiofreqüència dels 2,4 GHz (GigaHertz) i les seves velocitats van des dels 11 Mbps als 56 Mbps (Megabits per segon). Segons la velocitat màxima que podem assolir es classifiquen segons les normes 802.11b, 802.11g, etc.
Aquests dispositius permeten diferents configuracions de seguretat per tal que només els ordinadors i usuaris autentificats puguin fer servir la xarxa i els serveis que faciliten els ordinadors connectats.
Les sintonitzadores de TV se subministren amb un comandament a distància i un port sensor d'infrarojos, que es connecta a una entrada de la pròpia targeta. A més conten amb programes que localitzen automàticament els canals i permeten variar les seves condicions de color, lluentor i contrast.
Hi ha d'altres tipus de capturadores de vídeo que no són sintonitzadores i que tan sols tenen connectors tipus firewire per poder connectar càmeres digitals tipus DV amb la qual cosa permeten passar el vídeo a l'ordinador sense cap pèrdua de qualitat, ja que no hi ha un procés de digitalització de la imatge.
S'empra per a introduir senyals sonores externes, normalment veu, encara que també pot utilitzar-se per a entrada de música o d'altre tipus de sons.
S'ha fet habitual l'ús de dispositius en els quals s'ajunten els altaveus i el micròfon, especialment recomanat per a conferència o videoconferència a través d'internet.
Especialment important és la resolució, de la qual solen indicar-se dos valors: un correspon a la resolució de la imatge (donat en píxels), i l'altre a la de la càmera (dau en línies de TV).
Com més grans siguin aquests valors, millor serà la qualitat de la imatge. També és important destacar la velocitat de la càmera, mesurada en fotogrames per segon, en tot cas aquest valor es veurà limitat depenent l'ample de banda de la connexió a Internet, quan s'estableixi la videoconferència.
UNITAT CENTRAL
carcassa i font d'alimentació > microprocessador o cpu > placa base o mare > memòries > disc dur > disquetera > unitats òptiques >
targeta gràfica > targeta de so > targetes de tv i/o capturadores de vídeo > targeta de xarxa.
PERIFÈRICS
ratolí > teclat > monitor > altaveus > micròfon > impressora > escàner > mòdem > router > punt d'accés.
Existeixen bàsicament tres tipus de memòria, que tenen característiques i funcions diferents.
La memòria principal (RAM) es comercialitza en dimms, que són petites plaques en les quals es troben els xips de memòria. Això fa que resulti senzill ampliar-la o canviar-la.
