Vet ací que una vegada un grup de nens van conèixer un ésser humà molt diferent a tots aquells que havien conegut fins a les hores. Aquell ésser humà es deia Vince, el Vince havia crescut i s’havia educat des de ben petit creien ferventment, que la porta del somnis es troba a l’interior dels llibres. Ja que ells amb la seva saviesa ens ensenyen i amplien horitzons amb els coneixements adquirits en cadascun d’ells.
La Laia, el Pere, el Miquel, La Rosa, La Ramona, la Maria, el Joan i el Jaume, estaven embadalits amb el que arribava a explicar-los aquella ànima de l’Univers, ja que davant de les seves mires, se’ls obria tot un cosmos molt singular, apreciacions que els feien anar més enllà de la imaginació d’un simple moment de vida.
Segons en Vince, les nits amb estels, envoltades per un mar blau marí profund, eren el reflex de la il·lusió de cada ésser humà, ja que en cada estrella d’aquell infinit, i havia el desig i la alegria d’una idea innovadora.
Els nens es submergien per complet, fins i tot en la sensibilitat que es posseeix en la infantesa. Podien veure realitzades totes les coses que aquell ésser adult els hi relatava. Per això, després de dir-los el seu punt de mira, els va demanar que dibuixessin cadascun el que els hi agradés de posar a dins del seu estel.
La Laia, va dibuixar el colom de la pau. El Pere un cor ben gran, per estimar l’ésser humà. El Miquel, els colors de l’infinit en una nit d’aurores boreals. La Rosa, un jardí amb les més diverses flors radiants per la seva bellesa, La Ramona, el coratge per a lluitar a la vida. La Maria, la noblesa dels bons sentiments. El Joan, l’afecte sincer en vers els altres. I el Jaume, la felicitat, de poder compartir en harmonia bons moments a la nostre vida.
Quan van estar llestos, el Vince, els hi va dir, ara ajuntarem tots els dibuixos i així tindrem els bons desitjos que podem veure resplendir en la nit. Perquè l’esperança i la fe, es el que ens fa creure que tot serà possible al nostre món. Perquè construïm en positiu, construïm bons presagis per a tots. Perquè allò que fa que somiem amb un món millor, es el que mou l’engranatge, que fa que sempre mirem i avancem d’ara endavant.
En Vince no era un mestre, era més que això, era un guia espiritual, un arquitecte d’il·lusions, perquè creure, és fer realitat tot allò que ens proposem en la vida. Voler alguna cosa, es poder. Fer participar a tots, és compartir, en la germanor dels nostres dies, tan grans com a petits, en la humilitat, en el somriure de fer les coses pel benestar dels altres.
Celeste Sentidos
Dedicat als nens i als mestres que fan posible, que la nostre mirada vagi més enllà en el camí de l’aprenentatge. Perquè el somriure dels infants fa que la nostre vida llueixi des de la tendresa dels millors moments de vida.
Ja tenim el cinquè número del receptari per llepar-se els dits que realitzen els participants de les diverses accions que es duen a terme al Punt Òmnia.
Cap Comentari » | 
Actualitat Òmnia, Gastronomía | 
Enllaç permanent
Enviat per Diego
